Amb tot això donc per finalitzada l'assignatura de Noves tecnologies.
Seguiré penjant cosetes, de la meva experiència diaria.

Una abraçada.

notícia: 20minutos.es

Noves tecnologies

• 
• Joan Pallarès-Personat. 27.03.2006

Sóc testimoni d’aquell home que es va presentar a la botiga, de la qual jo n’era aprenent, volent comprar una bomba hidràulica i en preguntar-li per la fondària del pou, va respondre indignat: «Si tingués pou, perquè voldria una bomba per treure aigua». Pot semblar un acudit, però no ho és, com tampoc ho és el del company d’oficina que va demanar amb quin sobre es remetia un fax quan aquestes andròmines van envair els nostres espais laborals, o el que em va dir com rebre a casa el correu electrònic pensant-se que no calia tenir ordinador.
Però el què més em deixa bocabadat és veure quan la gent jove acudeix a una selecció de personal. Es presenten farcits d’aparells: Play Station, CD’s, MP3, telèfon mòbil amb càmera de vídeo, agenda electrònica i d’altres coses que no conec i deuen pertànyer a les noves tecnologies, darrera generació. Quan se’ls hi demana que omplin la fitxa de sol·licitud, la gran majoria demanen si els hi pots deixar un bolígraf. Sembla que la vida actual només passa per bits, xips i suports magnètics. Me’ls miro i amb un to de resignació els hi allargo l’invent del Baró de Bic i dic: Tingui, una màquina per escriure.

Autoavaluació de l’activitat

En primer lloc començaré comparant els conceixements actuals amb els recollits a l’avaluació previa. A la primera qüestió ens parlava de si el progrés en el coneixement tecnologic i científic determinava i garantia el progrés social i econòmic; a l’avaluació previa vaig posar que si que el determinava però que no el garantia. En aquest moment puc dir que grantir-lo tal i com estem actualment és molt complicat, però si que millora i genera riquesa. Els paísos que disposen de coneixement tecnologic i científic són països rics, per això diem que determina i garanteix un progés i un futur millor.

En la qüestió número tres ens demanava que expressesim el nostre grau d’acord o desacord; utilitzar les NT abans, durant i després en qualsevol activitat d’ensenyament i aprenentatge. En aquell moment la meva resposta va ser esqueta, tenia una altre visió. Però ara que ho he pogut aplicar en el meu projecte, perquè realment és això el que he fet, estic molt contenta i animada per seguir-ho fent.

Una altra pregunta ens deia; Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la  persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".
El meu grau d’acord és de 8. Crec que el context té molt aveure amb les persones. Si nosaltres aquí estem parlant de la tecnològia i la ciència, a l’Àfrica, creus que també tracten aquests aspectes? Per això consider-ho que el nostre en torn ens influeix i ens crea com a ciutadants d’aquella població que ens envolta.  Aquesta va ser la resposta que vaig donar a l’avaluació previa, actualment segueixo pensant el mateix i em reafirmo en el fet que quan tens l’oportunitat de compartir les teves experiències amb gent que enten i està involucrada en les NT, un per l’altre vas fent propostes i entre els dos podem anar fent noves creacions.

Fent una comparació entre l’avaluació previa i els coneixements actuals, crec que he  obert la ments, a nivell de conceptes i de relacions m’he enriquit molt. He tingut l’oportunitat d’aprendre nous conceptes i poder-los aplicar. Petits aspectes que semblaven trascendentals, que poc a poc amb la elabaoració de les diferents pacs he pogut anar millorant.
Donat que sòc mestra d’educació infantil la memòria  pot tenir un caire més dinàmic, imatges, estructura...això fa que la seva lectura sigui més sencilla. He intentat enfocar aquest treballa com les memòries que feia a les escoles on vaig estar fent les pràctiques de la carrera de magisteri, és com hem van ensenyar a organitzar els coneixements.
Personalment estic molt satisfeta dels resultats, tant els pràctic com la memòria o informe elaborat.

Fonts de documentació

ús poden ser útils:

• BASSEDAS, E i altres (2000).Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Barcelona. Editorial Graó
• Departament d’ensenyament. Generalitat de Catalunya. (1993). El currículum d’educació infantil. Barcelona.
• HOYUELOS, Alfredo. “Entre la escucha y el respeto”.Cuadernos de pedagogia. Núm.307 (novembre 2011)
• ZABALA, Antonio: Enfocament globalitzador i pensament complex. Una resposta per a la comprensió i intervenció en la realitat, Barcelona: Graó, col. Biblioteca de Guix, Núm. 115.
• Activitats clic d’educació infantil: http://xtec.es/recursos/clic/cat/act/ei.htm
• Xtec: programari educatiu educació infantil: http://xtec.es/cgi/programari_educatiu?TEMATICA=infantil

Justificació del projecte

Problema de longitud i problema numèric.

Donat que el seu objectiu és mesurar la taula, el que volen aconseguir és la seva longitud, però per altre banda tenim un altre problema què és el numèric, són alumnes de 5 anys i ens costa identificar nombres molt elevats, com ho podem resoldre? Amb l’ajuda i col·laboració de tots els companys anirem afrontant els nous reptes.

La mida és el mitjà millor i més pràctic perquè infants de 5 anys puguin acostar-se al món del llenguatge numèric i matemàtic.

L'ús de l'ordinador dins de l'aula d'Educació Infantil reforça, complementa o amplia els temes treballats en les diferents àrees. Resulta una eina molt atractiva per als nens/es.  Les mestres observem sovint amb sorpresa la facilitat amb què aprenen a fer-lo funcionar: primer agafen traça movent el ratolí (aprenent a coordinar la vista amb la mà)  i capten com moure´s dins d'un programa concret. Tarden poc temps a saber com posar tot sols en funcionament l'ordinador i trobar allò que busquen. Per facilitar l'autonomia dels nens/es resulta molt útil organitzar bé la finestra de l'escriptori de manera que allà puguin clicar sobre les icones que els permetran accedir a l'inici d'un programa (Word, Kid Pix, Paint,...), a una activitat concreta (paquets d'activitats multimèdia del programa Clic,...), o a algunes de les pàgines d'Internet que hàgim escollit. 

Per ser un instrument lúdic, en aquestes edats els nens/es no saben distingir si estan jugant o treballant amb l'ordinador. Juguin o treballin, el que sí és cert és que aprenen i a les escoles disposem cada vegada de més programes i aplicacions pedagògiques d'alta qualitat per oferir-los. Caldria també que a casa els nens/es fessin un ús positiu de l'ordinador. 

A través d'Internet tenim a l'aula una finestra oberta al món i al coneixement: Busquem informació i imatges dels temes que treballem a l'àrea de Descoberta de l'Entorn (metre, com podem medir, la balança...)

A l'etapa d'Educació Infantil no poden encara trobar tot sols informació sobre un tema a través d'Internet. Però una vegada els dónes a conèixer una pàgina i els ha agradat, més endavant et demanen de tornar-hi a entrar i poden navegar-hi sense ajuda. No hi ha encara moltes pàgines web creades per a Educació Infantil, però sí que hi ha moltes pàgines de qualitat dirigides a tots els públics, en les quals podem trobar elements que puguin interessar també als més petits i petites.

Els nens i nenes comencen a familiaritzar-se amb el teclat i poden iniciar-se a escriure algunes paraules: el seu nom, el nom del pare, la mare i familiars, dels companys/es de la classe, petites frases...  Per ajudar-los podem deixar al costat de l'ordinador una capsa de consulta amb targetes de les paraules que escriuen amb més freqüència. Descobreixen que amb l'ordinador poden escriure lletres amb diferents fonts, mides i colors i els agrada observar com surt per la impressora el treball que han fet.

Aquest projecte ha estat plantejat seguint la proposta del currículum d’educació infantil i les inquietuts dels infants. Hi ha moltes maneres de treballar les matèries, aquesta és una d’elles. En moltes ocasions els hi dic als nens que ens falta una taula per poder disposar de més espai, sobre tot a l’hora de jugar, només diposem d’una taula supletoria, que es molt petita i baixeta. Els hi plantajem la proposta als alumnes, la creació de la taula, tenen clar que ells no la poden fer, per aixó surt la proposta del fuster, en aquest moment deixem que els infants vagin fent les seves descobertes, ens mantenim en un segon pla, per tal de recolzar-los i ajudar-los quan ho necessitin

Les activitats del projecte

NOM DE L’ACTIVITAT	PLANTEJAMENT DE LA SITUACIÓ	MATERIAL I ESPAIS	VALORACIÓ I PROPOSTA MILLORA
1. Com podem prendre mides 30’	Plantejarem als infants la qüestió que ens ha proposat el fuster, prendre mides de la taula. El recurs més ric i més proper que tenen els infants és el seu propi cos. Segurament utilitzaran les mans, com fem els adults moltes vegades o els dits, ... Parlarem del tema en qüestió i els hi direm que cerquin informació a casa. A l’aula amb l’ajuda de l’ordinador també buscarem informació. Aquesta primera sessió serveix per orientar als nens/es i per guiar-los, cal anar-lo introduint amb matèria. Per tant parlarem del tema (com podem prendre mides) i anirem estudiant totes les possibles solucions, els hi ensenyarem estris que ens ajuden a mesurar. En aquesta sessió se’ls explicarà el funcionament de diari d’aula (recull de tot el que es va fent en format digital). Se’ls explica que cada dia hi haurà tres encarregat d’escriure al diari, hi hauran de recollir tot allò que s’ha fet a l’aula, hi il·lustrar-ho amb imatges, o dibuixos. En aquest cas és la mestra l’encarregada d’organitzar als infant en grups de tres, no se segueix cap argument, simplement l’ordre de llista. També és ella la que facilita als alumnes una plantilla, i és allà on ells hauran de fer les seves creacions.	-          Taula -          Ordinador -          Impressora -          Informació que han cercat -          Plantilla diari d’aula Aquesta activitat es desenvolupa a l’aula, ja que disposem d’un ordinador per tal d’anar cercant informació que ens manqui.	Aquest activitat es va iniciar en forma de rotllana. Estàvem tots asseguts de tal manera que ens veiem els uns als altres. Això ens facilita molt la comunicació. És un recurs que utilitzem habitualment a l’aula. Vàrem platejar la qüestió, i va ser molt ben rebuda pels infants, al principi els costava expressar les seves idees però poc a poc i amb l’ajuda del material que tenim a l’aula van poder anar posant paraules a les seves expressions. Després de desenvolupar la conversa i platejar la pregunta als infants, procedim a l’elaboració del diari. En aquell moment tots ho volien fer, però van entendre que cadascú tindria l seu dia. Els hi vaig ensenyar la plantilla on havien d’omplir l’espai de la data i els noms, la resta podien fer el que volguessin, tot seguin la consigna que se’ls havia donat. (plasmar la conversa que hem tingut). Els altres companys mentrestant anaven acabant feines. Aquesta part de l’activitat hem preocupava una mica, és cert que són alumnes que estan en contacte amb l’ordinador, però mai havíem dut a terme una activitat d’aquestes magnituds, normalment utilitzem l’ordinador per jugar o utilitzem la pissarra digital. Sembla que la cosa rutlla bé se’ls veu engrescats i amb ganes de descobrir quins són els números que ens diran la mida de la taula.

NOM DE L’ACTIVITAT	PLANTEJAMENT DE LA SITUACIÓ	MATERIAL I ESPAIS	VALORACIÓ I PROPOSTA MILLORA
2. Dibuixem la taula 30-40’	L’objectiu és que percebin el valor notacional del dibuix, com sí el dibuix de la taula servís per aconseguir una percepció global del problema que estan afrontant, construint una manera de retrat i compartir idees i solucions potencials i un mitjà addicional per comprendre el projecte i comunicar-lo als altres. Se’ls plateja als nens/es que dibuixin la taula, tal i com ells la vegin.	-          Taula -          Ordinador -          Impressora -          Paper -          Colors/ retoladors -          Projector -          Diari d’aula	Abans de platejar-los l’activitat vaig decidir recordar la sessió anterior i per això ens va anar molt bé poder observar el diari d’aula, amb el projector. Els hi va agradar molt veure el que havien elaborat els seus companys, i ja començaven a fer propostes per quan els toques a ells. Crec que el fet de realitzar el diari els fa molt més participis en el projecte, els engresca molt. Un cop vam anar recordant tot el que s’havia tractat en l’activitat anterior, els vaig proposar de dibuixar la taula, les creacions que van anar sorgint van ser molt maques, i al mateix temps molt diverses, factor molt interessant  que cal tenir en compte. A l’hora d’elaborar el diari d’aula, els hi vaig proposar de introduir els seus dibuixos a l’ordenador i posar-los en el seu dia, els hi va semblar una proposta estupenda. Vaig deixar que ells escrivissin el que els semblava i després vam introduir els dibuixos amb l’ajuda de l’escaner. Dibuixem la taula

NOM DE L’ACTIVITAT	PLANTEJAMENT DE LA SITUACIÓ	MATERIAL I ESPAIS	VALORACIÓ I PROPOSTA MILLORA
3. Amb quins estris del nostre entorn podem mesurar 1h	Tenim la informació que hem cercat a l’ordinador d’aula i la que ens han portat els alumnes. Creem un mural per tal de deixar constància de tot el que tenim. S’arribà a la conclusió de que l’estri que millor funciona és el metre. Prenem mides amb el cos	-          Taula -          Ordinador -          Impressora -          Informació que han cercat -          Cartolina -          Corda -          Projector -          Diari d’aula	Seguint amb la mateixa metodologia, recordem el que portem fent en les activitats anteriors, amb l’ajuda del diari d’aula. Abans de parlar del tema deixem que els infants experimentin amb la taula, la medeixen amb les mans, els braços,... A continuació procedim a la conversa, expressar allò que pensen, i que han observat, per això ens col·loquem en rotllana, per tal de dur a terme un bon diàleg. Vàrem anar agafant la informació que ens van portar. Cada alumne ens explicava el que havia trobat, entre tots vam elaborar el mural. Arriben a la conclusió que la unitat de mesura més llarga pot simplificar la tasca. Els hi és més fàcil manejar i fer servir objectes externs al seu cos. L’instrument de mesura ha de ser més petit que l’objecte del qual es vol prendre mides. Utilitzen la corda; quan tenen la mida la tallen. Estan fent l’amplada i la llargada. Va ser una sessió molt enriquidora, varen aprendre molts conceptes nous, i es van adonar realment de la grandària de la taula. Diari d’aula; Donat que aquesta sessió va ser una de les més importants, vaig haver de guiar als alumnes que s’encarregaven de fer el diari, ja que es deixaven molts conceptes importants. Introduïm alguna imatge.

NOM DE L’ACTIVITAT	PLANTEJAMENT DE LA SITUACIÓ	MATERIAL I ESPAIS	VALORACIÓ I PROPOSTA MILLORA
4. Creem el metre 30-40’	Amb l’ajuda de l’ordinador d’aula i el projector  facilitem imatges de metres, i elaborem el nostre propi metre. Aquesta activitat està proposada per tal d’entendre l’estri de mesura que estem utilitzant, com és el metre, poder entendre la seva utilitat. Arribar a la conclusió que el metre és una unitat de mesura convencional utilitzada per tothom. Dibuixem i creem el nostre metre	-          Taula -          Ordinador -          Impressora -          Mural -          Tires de paper -          Llapissos... -          Projector -          Diari d’aula	Veiem el diari d’aula, per recordar de què havíem parlat. Agafen una tira de paper i escriuen números però no els poden escriure tots, perquè són infinits. Són petits dubtes que els hi van sorgint. Dibuixen línies de separació entre números, i quantes línies??? El fet de construir el metre ens porta a que les mesures siguin diferents, perquè els mestres són diferents, perquè tots som diferents. Aquest aspectes ens permeten treballar la diversitat, per tant aprofitem i fem una rotllana per parlar del tema. Finalment entre tots decideixen que s’han de fer cas al metre de veritat, que és el que val. Aquesta sessió la vàrem haver de deixar aquí per qüestió de temps i d’organització però hagués estat molt més enriquidora si l’haguéssim pogut fer amb la següent, ja que era el moment per veure quan mediex la taula. Com no va poder ser els vam deixar amb el carmel a la boca. Diari d’aula; introdueixen els dibuixos dels metres que han realitzat, i ens expliquen el que han après.

NOM DE L’ACTIVITAT	PLANTEJAMENT DE LA SITUACIÓ	MATERIAL I ESPAIS	VALORACIÓ I PROPOSTA MILLORA
5. Prenem mides 30’	Amb el metre de veritat prenem mides i ho representem en paper i amb format digital (diari d’aula). Recuperem el dibuix inicial de la taula per tal d’incorporar-hi els resultats de les mesures. Els encarregats de fer el diari d’aula, dibuixaran la taula i incorporaran les mides. Dibuix amb les mides	-          Taula -          Ordinador -          Impressora -          Mural -          Projector -          Metre -          Dibuix de la taula -          Dibuix del metre -          Diari d’aula	Introduïm la sessió tot recordant el que ja havíem parlat. Havia plantejat aquest activitat, i en un principi semblava molt senzilla, però no va ser així, varen anar sorgint molts interrogants, a nivell de numeració, de medir fins al últim raconet, la taula que havien dibuixat no els servia, perquè faltaven coses...Tot i això vàrem anar afrontant tots els dubtes i vam poder resoldre tots els problemes. Diari d’aula; dibuixen una taula i li posen les mides, els vaig haver d’ajudar perquè els costava molt posar les mides al seu lloc, és una tasca complicada per nens de 5-6 anys. També els vaig haver d’ensenyar a fer el rectangle, i les ratlles  per fer les potes. Poc a poc anem creixent tots junts, sembla mentida que se’n surtin tan i tan bé. L’elaboració del diària d’aula, porta als encarregat del dia una feina extra, per tant han de ser conscients de que aquell dia han d’enllestir la  feina perquè els toca fer el diari.

NOM DE L’ACTIVITAT	PLANTEJAMENT DE LA SITUACIÓ	MATERIAL I ESPAIS	VALORACIÓ I PROPOSTA MILLORA
6. Escrivim un correu electrònic 1h	Escrivim un correu electrònic  al fuster perquè pugui rebre les mides i començar a elaborar la taula. Aquesta activitat s’ha plantejat perquè els infant es vegin obligat a treballar les lletres, durant el projecte hem treballat molt el món del números hi hem deixat les lletres una mica de banda. Per tant escriuran una carta al fuster. En aquesta sessió es pretén treballar l’estructura de la carta o correu. Els nens/es ho escriuran a mà en grups de 3 i entre tots finalment elaborarem la definitiva, que serà la que rebrà el fuster. El fuster és un home gran de tota la vida a Badalona, per això ens va venir a veure a l’iniciar el projecte, però no serà ell l’encarregat d’elaborar la taula, la seva figura ens ajuda a posar cares i a poder treballar més aspectes.	-          Ordinador -          Impressora -          Projector -          Diari d’aula -          Fulls -          Llapissos...	Visionem el diari d’aula i ells hem diuen que truqui al fuster perquè vingui a buscar les mides, però jo els platejo escriure la carta, ja que el fuster va molt enfeinat i no es pot anar passejant. Aquesta activitat es va desenvolupar molt bé, segueix la línia de treball a l’aula, estan acostumats a treballar en petits grups. Vàrem seguir amb els mateixos grups que el diari d’aula. En aquesta activitat el diària d’aula es va poder elaborar en el mateix moment ja que els tres encarregat en comptes d’elaborar la seva carta en paper la varen elaborar a l’ordinador, posteriorment es va haver de modificar, per tal de que fos aprovada per tota la classe. Aquesta activitat hem porta a pensar, i si tots els grups disposessin d’un ordenador per tal d’elaborar la seva carta. Realment és un bon plantejament i crec que s’ha de valorar, no hagués anat pas malament simplement haguéssim necessitat més temps i una aula acondicionada amb els ordinadors. Però és una proposta a tenir en compte.

NOM DE L’ACTIVITAT	PLANTEJAMENT DE LA SITUACIÓ	MATERIAL I ESPAIS	VALORACIÓ I PROPOSTA MILLORA
7. Llegim la resposta del fuster 30-40’	Aquesta sessió serveix per tancar el projecte, el fuster ens ha respost el correu i en diu que ara si que podrà elaborar la taula. I visionem el projecte final que han anat elaborant els alumnes amb l’ajuda del document Word. Aquesta sessió està enfocada a parlar de tot el projecte, que els infants tingui l’oportunitat d’expressar allò que més els ha agradat o com s’han sentit. Cal tenir en compte que la figura del fuster és imaginaria i que som les mestres les que contestem el correu. Encendrem l’ordinador i els ensenyarem on està la resposta del fuster, perquè vegin d’on bé.	-          Ordinador -          Projector -          Diari d’aula -          Resposta fuster	En primer lloc vam llegir la resposta del fuster, com volíem canviar la metodologia, ja la vam introduir al diari d’aula per tal de que els alumnes poguessin anar fent les seves anotacions a continuació. En aquesta sessió ja estàvem molt engrescats per això vam deixar que els encarregats d’elaborar el diari d’aula poguessin anar fent les seves creacions al mateix temps que els companys mantenia una conversa, així posteriorment podríem visionar tot el diari d’aula, el recull de tot el projecte. Van sorgir alguns petits problemes amb l’ordinador que ens anaven fent parar la conversa, però finalment vàrem poder tirar endavant. L’únic que ens faltava era la taula.

NOM DE L’ACTIVITAT	PLANTEJAMENT DE LA SITUACIÓ	MATERIAL I ESPAIS	VALORACIÓ I PROPOSTA MILLORA
8. Diari d’aula	El diari d’aula com ja he explicat és una activitat que es va desenvolupant al llarg del projecte. Tots els infant realitzaran la seva intervenció en grups de 3 i un grup de 4 donat que a l’aula son 25 nens/es. Aquesta activitat està enfocada a treballar l’ús de l’ordinador. Es pretén que ells siguin els que encenguin l’ordinador i aprenguin a moure’s en ell, es pretén que perdin la por i sàpiguen fer-lo servir. Per això utilitzem el processador de word una eina molt senzilla i fàcil d’utilitzar. El primer dia se’ls explicarà que a l’escriptori, pantalla principal de l’ordinador, hi haurà una carpeta que es diu projecte taula, han d’obrir-la i ja poden començar a fer les seves intervencions, en la primera pàgina que hi ha en blanc. Cal tenir en compte que és un projecte que elaboren els infants, per tant intentarem ajudar-los i recolzar-los en cas de dubte però deixarem que siguin ells els que facin les pròpies creacions, per tant hem de tenir en compte la seva escriptura, seguint la línia de l’escola deixarem que ells duguin a terme una escriptura lliure, ja que ens trobem en un moment molt important dins les fases de l’escriptura. Diari d’aula- annex 1	-          Taula -          Ordinador -          Impressora -          Informació que han cercat	Aquesta activitat hem preocupava perquè són infants que com ja he dit l’únic contacte que tenen amb l’ordinador és a l’estona de racons. Van en parelles i juguen, per tant era una eina que només utilitzàvem per jugar. Els primers dies els va costar una mica agafar el funcionament, no recordaven on estava la carpeta del projecte, o no la trobaven....però poc a poc a base d’anar repetint les coses, cada vegada se’n sortien millor. Han après a fer servir l’ordinador, ells sols el saben encendre, i busquen allò que els interessa. Sembla que amb l’ajuda d’aquest projecte hem introduït una nova eina de treball a l’aula. El fet de que a bans d’iniciar una activitat haguéssim d’encendre l’ordinador per veure el diari d’aula i veure tot allò que portaven fet, els ha ajudat molt, crec que ha estat un gran encert, ja que ens servia per ressituar-los i per engrescar-los a seguir treballant. No ho teníem programat va anar sorgint sobre la marxa i ens va sembla que seria una bona pensada. El fet de tenir la plantilla i les pàgines en blan els ajudava a fer la feina, ells simplement havien d’escriure, per altre banda si no ho haguéssim preparat abans dubto que la feina hagués anat tant bé. Un altre aspecte a tenir en compte és el temps d’elaboració del diari d’aula. S’havia d’elaborar quan l’activitat havia finalitzat per tal de recollir tots els aspectes transcendentals. Això ena va portar algun dia a allargar la sessió, intentàvem que la resta de nens poguessin acabar feines o dedicar-se a altres tasques. Però com ja he comentat en una de les activitats, és molt més pràctic que els nens que els hi toca fer el diari d’aula, directament en el mateix moment que s’està desenvolupant l’activitat la puguin realitzar a l’ordinador, però això ens porta a parar l’activitat quan hi ha algun entrebanc amb l’ordinador. És un aspecte que s’ha de valorar, segons el grup de nens que tinguis. En el meu cas a partir de la sessió 6 ens vam engrescar i ho vam fer d’aquesta manera, ja que els alumnes estaven molt més confiats i ja coneixien les eines que havien d’utilitzar. Vàrem estar valorant i no s’havíem si utilitzar el power point o el word. Finalment ens vam decantar pel word, en primer lloc perquè a nosaltres ens és molt més senzill d’utilitzar i la pantalla és veu molt més gran. És molt important que nosaltres sapiguem utilitzar-lo amb facilitats ja que en qualsevol moment podràs resoldre els dubtes que t plantegin.